Després de veure alguns vídeos de la "Marxa de la Dignitat" del 22M ens trobem amb una brutal repressió per part de les forces de desordre, però a açò ja veníem acostumats. Almenys la resposta activa dels manifestants servirà per mesurar les forces...
Ens crida especialment l'atenció, i li donem espai per això, la manera amb la qual els antidisturbis segueixen disparant les seues escopetes de boles: a l'altura de la cara i molt a prop de l'objectiu (la cara d'un activista), quan deuria estar per llei apuntada a terra i a no menys de 50 metres.
Entendre que açò és perillós no és de ser radikal.
Es que no serveix de res la crua experiència de Iñigo Cabacas? Mort amb 28 anys per una pilotada.
No serveix de res el cas d'Ester Quintana, els altres més de vint torts per la mateixa causa i la pressió governamental i mediàtica que exerceix l'associació "Stop Bales de Goma"?
Com que aquests casos i els que encara han de produir-se no pareixen tenir importància, la solució passarà per intentar deixar sense ulls als antidisturbis en manifestacions amb càrregues.
És açò un ull per ull? Sí.
Està justificat? Després de tot el que estem veient i vivint pensem que sí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada